Hay unos 20.000 menores víctimas de explotación infantil en España

MADRID.- Cada año 1,2 millones de niños en todo el mundo son víctimas de la trata de seres humanos, un problema que a España no le es ajeno, ya que, según datos de la Organización para la Seguridad y la Cooperación en Europa (OSCE), sólo en nuestro país hay 20.000 menores "identificados" por la Policía víctimas de la explotación.

En declaraciones a los periodistas antes de participar en el congreso sobre la trata de niños organizado por la ONG Save The Children, la coordinadora para la lucha contra la trata de seres humanos de la OSCE, Eva Biaudet, advierte de que se trata de un problema muy grave que además "va en aumento".

Sólo en España, explica, hay unos 20.000 menores, identificados por la Policía, que han sido obligados a prostituirse, mendigar o cometer delitos, o que han sido víctimas de redes de delincuencia internacionales que los han utilizado para la explotación laboral, adopciones ilegales o incluso tráfico de órganos.

Estos 20.000 niños, son sólo "la punta del iceberg" porque hay "muchos más" que son víctimas de la trata de seres humanos, aunque "sólo podemos hacer estimaciones de la magnitud del problema".

Por ello, el gran reto de todos los gobiernos y las instituciones internacionales que luchan contra la trata de seres humanos es "identificar a las víctimas" para saber qué situaciones les hacen "más vulnerables" y evitarlas.

Según datos de Save the Children, la explotación infantil es un negocio que mueve anualmente en todo el mundo unos 23.500 millones de euros.

"Los niños son más fáciles de reclutar, convencer y trasladar que los adultos, y por tanto, frente a unos costes muy bajos, generan un beneficio económico tremendo. Son cantidades impresionantes".

"Un niño que mendiga en Viena o Madrid puede sacar cien euros al día, mientras que las niñas obligadas a prostituirse generan unas ganancias de entre 1.000 y 3.000 euros semanales. Si tenemos en cuenta que un proxeneta paga aproximadamente unos 3.000 euros por cada niña, en una semana habrá amortizado la compra y a partir de ahí sólo tendrá beneficios".

La responsable de Save The Children, Liliana Orjuela, explica además que la explotación infantil no se limita a los países del tercer mundo, sino que Europa también es una región de origen, especialmente los países mas pobres como Rumanía o las ex repúblicas soviéticas, donde hay muchos menores "en situación de riesgo".

Redes internacionales de delincuencia

De hecho, las desapariciones de mujeres y niños, advierte, suelen estar vinculadas a la trata de personas porque las efectúan redes internacionales de delincuencia que trabajan con unos procedimientos "muy sofisticados" que hacen muy difícil descubrir el paradero de estos seres humanos que serán utilizados para la explotación.

Según datos de Save The Children y de la Red Española contra la Trata de Personas, en España entre 40.00 y 50.000 mujeres y niñas son víctimas de la trata de seres humanos, procedentes de Marruecos, África subsahariana, países del Este, Brasil y Centroamérica, que son engañadas y traídas a España, donde "hay una gran demanda".

Para combatir la explotación infantil -el tercer negocio criminal mundial sólo por detrás del tráfico de drogas y de armas-, esta ONG cree que lo prioritario es identificar a las víctimas, poner en marcha planes de acción que ayuden al menor, y dar formación y apoyo a las autoridades judiciales y policiales.

Además, aconsejan a las autoridades que les faciliten automáticamente el permiso de residencia por razones humanitarias y que se les busque una familia de acogida mientras que se estudia la conveniencia de aprobar una reunificación familiar.

Sandra Garrido, del servicio de atención a la familia de la Policía Nacional, explica que muchos de los menores se dedican a la delincuencia lo hacen con la aprobación de los padres, tienen entre 9 y 16 años, actúan en grupo, no dudan en emplear la violencia, no muestran respeto a la autoridad y conocen los procedimientos legales en caso de ser detenidos.

El matrimoni prematur frustra els somnis de moltes nenes d'Etiòpia

Tizalem, de 12 anys, es recolza a la paret exterior de la casa dels seus pares en un poble d'una regió Etiòpa, Amhra. Aquesta es prepara per rebre al perruquer del veïnat, que aviat arribarà per trenar el seu cabell la nit abans de la seva boda amb Gegahun, de 24 anys.

Una vegada li han trenat el cabell, Tizalem es frega les mans amb una arrel que s'utilitza per tenyir les mans i els peus de les nenes en ocasions especials.

Com marca la tradició, emboliquen a Tizalem amb una tela blanca tradicional que li oculta el rostre. El dia de la boda se l'emporten de casa dels seus pares, mentre els veïns del poble preparen el contracte que la unirà amb el seu marit.

En el contracte hi te lloc el número d'animals que aporta cada família per a la nova parella i altres regals en metàl·lic i en espècie. Aquest contracte estipula, que Tizalem, que ara esta a quart curs, te permís del seu marit per continuar els seus estudis, i si incompleix la seva paraula, el marit haurà de pagar una multa en metàl·lic a la família de la seva esposa.

Tizalem mostra el rostre només el temps que dura la firma del contracte.

La seva mare deixa els invitats i va a casa seva a plorar, donat que ha accedit a que la seva filla es cases prematurament mitjançant la costum local amb la condició que en el contracte hi hagués una clàusula que prohibís a la parella tenir relacions sexuals fins que Tizalem complís els 15 anys. Quan la mare torna a llegir el contracte, s'adona que el seu marit no havia inclòs aquesta clàusula quan Tizalem ja havia firmat el document.

Durant el sopar i la festa, Tizalem segueix totalment tapada amb la tela blanca de cotó, amb el cap cobert, sentada en el silenci, al costat del seu marit. Acabada la celebració, Gegahun portarà a casa a la seva jove muller, on només ell i la seva família la veuran descoberta.

Mentre els veïns i els familiars ballen en honor als nuvis, la parella empren el camí cap a la nova llar de Tizalem.

T'has adonat que sempre hi ha gent que t'envolta?

 T'has adonat que sempre hi ha gent que t'envolta? Tot hi que potser de vegades et sembli que no, sempre hi ha algú que et cuida, sovint algú t'ajuda amb els deures de l'escola, a la classe sempre estàs amb els companys i companyes, gairebé sempre que fas alguna cosa per divertir-te la fas amb algú altre...

A més de la gent que més coneixes, t'has fixat en la quantitat de gent que viu al teu barri, a la teva ciutat, al teu país, al món? Quan vas al metge o a l'escola, quan jugues al pati, quan visites un museu...sempre hi ha persones per tot arreu.

Amb tota aquesta gent compartim coses. Tenim el deure de compartir, de pensar en els altres, i tenim el dret que la gent que ens envolta pensi en nosaltres i ens faciliti la vida.

Cal tenir en compte tothom, i cal tenir pensat com fer-ho i també com tenir els recursos necessaris perquè això ens permeti viure a tots millor. Per això les institucions, sovint per mitjà de les lleis, fan propòsits, creen regles i organitzen els mitjans per aconseguir-ho.

La Declaració dels drets dels infants és un text que intenta que els nens i les nenes estiguin sempre acompanyats de la gent que els estima, que puguin aprendre a compartir i que hi hagi persones que sempre pensin en ells. Explica que els infants teniu uns drets que les persones grans, les institucions hem de garantir que es compleixin.

Presentació

La OIT estima que uns 250 milions de nens i nens entre els 5 i les 14 anys son esclavitzats, principalment a l'Àfrica i l'Àsia, més de 200.000 nens i nenes són comprats com esclaus a l'Àfrica occidental, actualment 300.000 nens i nenes al món són utilitzats com a soldats en els conflictes bèl·lics, per causes que ni ells mateixos entenen. Lamentablement un nen/a mor cada 3 segons per causes  totalment prevenibles.

Per aquests motius i molts més nosaltres hem elegit els drets dels infants i la seva vulneració, perquè la gent conegui totes aquestes realitats no sempre visibles.

Nosaltres som quatre alumnes de segon d'educació social de la Universitat de Lleida. En una de les assignatures que cursem, informàtica i estadística, hem d'elaborar una web social. Així doncs, hem creat un blog destinat als drets de la infància, una realitat que tot i estar al segle XXI no es compleix en moltes parts del món.

Aquests, entesos com els drets que posseeixen tots els infants i adolescens redactats en la Declaració Universal dels Drets Humans, que implicitament inclouen els drets del nen, tot i que posteriorment redactats al Fons Internacional d'Emergència de les Nacions Unides per als nens i nenes (UNICEF).

El blog va dirigit a la població en general, a tots aquells nens/ nenes els quals es puguin sentir identificats,  també ajudar als professionals a sensibilitzar la població d’aquest fet, i a la vegada a tota la societat per tal de saber com actuar davant d’una situació com aquesta.