El matrimoni prematur frustra els somnis de moltes nenes d'Etiòpia

Tizalem, de 12 anys, es recolza a la paret exterior de la casa dels seus pares en un poble d'una regió Etiòpa, Amhra. Aquesta es prepara per rebre al perruquer del veïnat, que aviat arribarà per trenar el seu cabell la nit abans de la seva boda amb Gegahun, de 24 anys.

Una vegada li han trenat el cabell, Tizalem es frega les mans amb una arrel que s'utilitza per tenyir les mans i els peus de les nenes en ocasions especials.

Com marca la tradició, emboliquen a Tizalem amb una tela blanca tradicional que li oculta el rostre. El dia de la boda se l'emporten de casa dels seus pares, mentre els veïns del poble preparen el contracte que la unirà amb el seu marit.

En el contracte hi te lloc el número d'animals que aporta cada família per a la nova parella i altres regals en metàl·lic i en espècie. Aquest contracte estipula, que Tizalem, que ara esta a quart curs, te permís del seu marit per continuar els seus estudis, i si incompleix la seva paraula, el marit haurà de pagar una multa en metàl·lic a la família de la seva esposa.

Tizalem mostra el rostre només el temps que dura la firma del contracte.

La seva mare deixa els invitats i va a casa seva a plorar, donat que ha accedit a que la seva filla es cases prematurament mitjançant la costum local amb la condició que en el contracte hi hagués una clàusula que prohibís a la parella tenir relacions sexuals fins que Tizalem complís els 15 anys. Quan la mare torna a llegir el contracte, s'adona que el seu marit no havia inclòs aquesta clàusula quan Tizalem ja havia firmat el document.

Durant el sopar i la festa, Tizalem segueix totalment tapada amb la tela blanca de cotó, amb el cap cobert, sentada en el silenci, al costat del seu marit. Acabada la celebració, Gegahun portarà a casa a la seva jove muller, on només ell i la seva família la veuran descoberta.

Mentre els veïns i els familiars ballen en honor als nuvis, la parella empren el camí cap a la nova llar de Tizalem.

T'has adonat que sempre hi ha gent que t'envolta?

 T'has adonat que sempre hi ha gent que t'envolta? Tot hi que potser de vegades et sembli que no, sempre hi ha algú que et cuida, sovint algú t'ajuda amb els deures de l'escola, a la classe sempre estàs amb els companys i companyes, gairebé sempre que fas alguna cosa per divertir-te la fas amb algú altre...

A més de la gent que més coneixes, t'has fixat en la quantitat de gent que viu al teu barri, a la teva ciutat, al teu país, al món? Quan vas al metge o a l'escola, quan jugues al pati, quan visites un museu...sempre hi ha persones per tot arreu.

Amb tota aquesta gent compartim coses. Tenim el deure de compartir, de pensar en els altres, i tenim el dret que la gent que ens envolta pensi en nosaltres i ens faciliti la vida.

Cal tenir en compte tothom, i cal tenir pensat com fer-ho i també com tenir els recursos necessaris perquè això ens permeti viure a tots millor. Per això les institucions, sovint per mitjà de les lleis, fan propòsits, creen regles i organitzen els mitjans per aconseguir-ho.

La Declaració dels drets dels infants és un text que intenta que els nens i les nenes estiguin sempre acompanyats de la gent que els estima, que puguin aprendre a compartir i que hi hagi persones que sempre pensin en ells. Explica que els infants teniu uns drets que les persones grans, les institucions hem de garantir que es compleixin.

Presentació

La OIT estima que uns 250 milions de nens i nens entre els 5 i les 14 anys son esclavitzats, principalment a l'Àfrica i l'Àsia, més de 200.000 nens i nenes són comprats com esclaus a l'Àfrica occidental, actualment 300.000 nens i nenes al món són utilitzats com a soldats en els conflictes bèl·lics, per causes que ni ells mateixos entenen. Lamentablement un nen/a mor cada 3 segons per causes  totalment prevenibles.

Per aquests motius i molts més nosaltres hem elegit els drets dels infants i la seva vulneració, perquè la gent conegui totes aquestes realitats no sempre visibles.

Nosaltres som quatre alumnes de segon d'educació social de la Universitat de Lleida. En una de les assignatures que cursem, informàtica i estadística, hem d'elaborar una web social. Així doncs, hem creat un blog destinat als drets de la infància, una realitat que tot i estar al segle XXI no es compleix en moltes parts del món.

Aquests, entesos com els drets que posseeixen tots els infants i adolescens redactats en la Declaració Universal dels Drets Humans, que implicitament inclouen els drets del nen, tot i que posteriorment redactats al Fons Internacional d'Emergència de les Nacions Unides per als nens i nenes (UNICEF).

El blog va dirigit a la població en general, a tots aquells nens/ nenes els quals es puguin sentir identificats,  també ajudar als professionals a sensibilitzar la població d’aquest fet, i a la vegada a tota la societat per tal de saber com actuar davant d’una situació com aquesta.